L'aposta d'Es Mercadal per l'habitatge cooperatiu encén el debat sobre el model d'illa i les infraestructures

L'accés a l'habitatge és un dels reptes més urgents a Menorca, i Es Mercadal ha decidit fer un pas endavant explorant vies alternatives a les tradicionals. L'Ajuntament, en col·laboració amb l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi), vol destinar un terç d'una parcel·la situada a l'avinguda ronda de Ses Costes a una cooperativa d'habitatge en cessió d'ús. Aquest solar, originàriament adquirit a la Sareb per l'Ibavi, ja té projectada una primera fase de 35 habitatges públics de lloguer.

Per materialitzar aquesta iniciativa, el consistori ha encarregat un estudi de viabilitat de 3.500 euros a Niu Ètic, l'Associació Balear d'Habitatge Cooperatiu. Aquest estudi determinarà el nombre màxim de pisos, la distribució entre espais privats i zones comunes, així com els escenaris de finançament mitjançant la banca ètica. L'alcalde, Joan Palliser, ha subratllat el caràcter "pioner" del projecte i la voluntat d'exigir a l'Ibavi que els residents del municipi tinguin prioritat en l'accés.

Les claus del model en cessió d'ús

El projecte, liderat per l'arquitecta i exdirectora insular d'habitatge Roser Román, busca implantar el cohousing, una fórmula sense ànim de lucre ja consolidada a diversos països europeus. Les seves característiques principals són:

• Dret d'ús a llarg termini: la propietat de l'immoble és de la cooperativa. Els socis adquireixen el dret a viure-hi de manera permanent durant un període mínim de 70 anys.
• Finançament assequible: el model requereix una aportació inicial estimada en un 20% del cost de l'habitatge, seguida d'unes quotes mensuals equiparables a un lloguer protegit.
• Model antiespeculatiu: l'habitatge es concep exclusivament com un bé d'ús i no d'inversió. Si un soci abandona el projecte, recupera l'aportació inicial i el dret d'ús passa a una altra família en les mateixes condicions.

Per explicar aquest model i oferir suport tècnic, Niu Ètic ha convocat una jornada informativa el pròxim dissabte 27 de juny, de 10 a 14 hores, a la Sala d'Audiències del Claustre del Carme de Maó.

L'opinió pública: entre el suport i l'escepticisme ciutadà

L'anunci ha generat un intens debat entre els veïns i lectors. D'una banda, una part de la ciutadania aplaudeix la mesura, destacant que prescindir de promotores i immobiliàries pot reduir el preu de l'habitatge fins a un 40% en eliminar-ne el marge especulatiu.

No obstant això, la proposta també ha despertat recels. Algunes veus defensen que la millor solució continua sent el lloguer 100% públic gestionat per l'Ibavi, ja que permet més flexibilitat i no requereix una gran entrada econòmica.

A més, es qüestionen els criteris de selecció dels cooperativistes i es recorden fracassos històrics d'àmbit estatal en el sector del cooperativisme, com l'esclat de la promotora PSV de la UGT l'any 1993, que va deixar milers d'inversors afectats. També preocupa el temps d'execució del projecte, davant el temor que els tràmits es puguin allargar durant gairebé una dècada.

La pressió sobre les infraestructures: el debat del desviament

Més enllà del model d'habitatge, el lloc triat per a la promoció ha destapat el malestar per la pressió urbanística i viària que pateix Es Mercadal. Amb el creixement de la població i del turisme, els accessos al municipi queden sovint col·lapsats, ja que el poble serveix de pas obligatori cap a les platges del nord i Fornells.

Aquesta saturació ha obert un debat urbanístic paral·lel sobre com gestionar el trànsit:

• A favor del desviament: molts ciutadans reclamen habilitar una ruta alternativa pel polígon industrial per desviar els vehicles i alleugerir la pressió sobre el nucli urbà. Consideren que l'increment de nous habitatges a la ronda de Ses Costes podria agreujar encara més el coll d'ampolla existent.
• El temor a l'aïllament comercial: altres veïns opinen que l'obligatorietat de passar pel municipi és precisament un dels factors que contribueixen a mantenir viu l'èxit d'Es Mercadal. Des d'aquest sector s'adverteix que una via de circumval·lació podria tenir conseqüències negatives per al nucli urbà, i citen com a exemple el cas de Ferreries, on molts consideren que l'obertura de la variant va reduir notablement l'afluència de visitants i l'activitat econòmica local.

Aquest encreuament d'opinions reflecteix una preocupació més àmplia sobre els límits de creixement de Menorca. Diversos sectors reclamen a les administracions que equilibrin l'expansió urbanística amb la capacitat real dels recursos disponibles, especialment en àmbits com la sanitat, l'aigua o les infraestructures viàries.