100 anys de Ca ses Monges
Dissabte, 28 de febrer. Es Mercadal es vesteix de gala per mirar enrere amb l'orgull de qui sap que ha fet les coses bé. No parlam d’un edifici qualsevol; parlam de l’emblema dels nostres serveis socials, d’aquell racó del poble que durant un segle ha estat refugi, escola i llar. L’asil municipal, l’hospital o, com tots deim de cor, Ca ses Monges, compleix el seu primer centenari.
Un somni que va costar 1.500 pessetes
La història no va començar amb flors i violins, sinó amb una necessitat urgent. L’any 1909, un grup nombrós de mercadalencs es va plantar davant l’Ajuntament: feia falta un lloc per a la gent que arribava a la vellesa sense família que els pogués acollir.
Després de moltes voltes, el 1920 es va decidir construir una planta nova en un solar de 780 metres quadrats (que va costar exactament 1.500 pessetes!). Perquè tot quedàs a casa i l'obra anàs per feina, la construcció es va dividir en vuit lots per facilitar que els mestres d'obra del poble hi poguessin participar. El resultat? Una edificació majestuosa que es va inaugurar el diumenge 28 de febrer de 1926, marcant l'inici d'una institució que avui encara ens defineix.
De l'escola a la cura professional
Durant 74 anys, les Germanes Franciscanes van regentar l'espai. No només acollien malalts i indigents, sinó que també s'encarregaven dels més petits, cobrint l'educació que l'Escola Nacional no arribava a donar. Per això, per a molts mercadalencs, Ca ses Monges és sinònim de records d'infantesa i de lliçons de vida.
Ara, convertir en geriàtric Ca ses Monges ha suposat una transformació profunda, especialment en els darrers 30 anys. Hem passat de la caritat a la professionalització més absoluta. Des de 1996, el centre s'ha adaptat a les noves normatives i, el més important, a una nova manera d'entendre la cura: posant la persona al centre.
Un centre lliure i ple de vida
Sabíeu que el 2013 vam rebre l’acreditació com a centre lliure de subjeccions? Aquí es cuida amb dignitat. A més, el geriàtric és un membre actiu de la comunitat:
- Tradició: Els residents fan el sopar dels caixers i reben els Reis d’Orient.
- Cultura: Són el públic de luxe per als "debuts" dels joves músics de l'escola municipal.
- Vincle: La comunicació amb les famílies és el pilar que sosté el dia a dia.
La cicatriu de la pandèmia i el futur
No tot han estat somriures. La Covid-19 ens va colpejar fort, deixant 13 baixes que encara pesen a l'ànima del poble. Aquell procés cruel va posar a prova la capacitat humana del personal, que es va buidar per acompanyar i protegir els nostres majors en els moments més foscs.
Avui, el debat sobre si necessitam un centre nou o si hem de conservar l'estructura actual segueix viu. Però més enllà dels metres quadrats, Ca ses Monges és identitat. És la memòria col·lectiva des Mercadal. Mirant cap al futur, el compromís és el mateix que tenien aquells veïns de 1909: que ningú es senti tot sol i que tothom tingui una llar digna on fer-se gran.
Per molts d'anys, Ca ses Monges!
