El conflicte lumínic a Pregonda s’enreda entre la reforma privada i la falta d’inspectors públics

La propietat de les finques assegura haver reduït la potència de l’enllumenat en un 70%, mentre que l’Ajuntament des Mercadal admet que no té mitjans propis per certificar si la contaminació ha desaparegut.

Les cases de primera línia a Cala Pregonda, objecte de la reforma lumínica. | Miguel Escobar Gómez
Les cases de primera línia a Cala Pregonda, objecte de la reforma lumínica. | Miguel Escobar Gómez

La badia de Pregonda, un dels racons més verges i protegits del nord de Menorca, es troba en el centre d'una disputa ambiental que posa a prova l'eficàcia de la Llei de protecció del medi nocturn. Després de les denúncies presentades pel GOB sobre l'impacte dels focus en la fauna marina i el paisatge, la propietat de les cases de primera línia, gestionada per la societat Pregonda Bloom SAS, ha mogut fitxa. Segons dades facilitades per la finca, s'ha executat una reforma integral de les lluminàries que hauria rebaixat la intensitat de la llum en un 70%.

Una reforma sota sospita

L'actuació tècnica, realitzada per una empresa local de Fornells, ha consistit a substituir l'antic sistema per 18 bombetes de 3 W i 18 focus de 3,5 W. Amb aquests canvis, la propietat considera que la queixa dels ecologistes ja no té fonament, argumentant que la millora es va implementar poc després dels primers avisos l’estiu passat.

Aquesta versió, però, topa amb l'escepticisme de les entitats ambientals, que recorden que la zona està catalogada com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) i forma part del nucli de la Reserva Starlight, on qualsevol interferència lumínica pot alterar els cicles de nidificació de tortugues marines i el descans de les aus, com les baldritges.

L'administració es declara incompetent

Malgrat la bona voluntat esgrimida pels propietaris, la solució definitiva està encallada en un bucle burocràtic. L'alcalde des Mercadal, Joan Palliser, ha confirmat que el consistori no disposa de personal tècnic qualificat ni de la maquinària de precisió necessària per mesurar si els nous focus compleixen amb la normativa balear.

Davant d'aquesta limitació, l'Ajuntament ha derivat la responsabilitat al Consell Insular de Menorca, sol·licitant suport oficial per realitzar una inspecció ocular i tècnica. "No és cert que hi hagi passivitat", ha defensat Palliser, tot i admetre que, hores d'ara, l'administració no pot certificar si l'esforç de la propietat és realment suficient per restablir la foscor natural de la platja.

El GOB alerta de la "pilota fora" de les institucions

Per la seva banda, el GOB Menorca manté l'alerta i lamenta que les institucions es "passin la pilota" les unes a les altres des de l'estiu passat. L'entitat recorda que no només Pregonda està afectada, sinó que situacions similars es repeteixen a Sa Mesquida (Maó), on focus privats i enllumenat públic incompleixen, segons la seva anàlisi, l'article 6 de la Llei 3/2005, que prohibeix taxativament la il·luminació de grans extensions de costa.

Amb la temporada d'estiu a la cantonada, la pressió augmenta perquè es resolgui un conflicte on la tecnologia de baix consum de la propietat s'enfronta a la necessitat de preservar un dels cels més nítids del Mediterrani.

Aquest contingut ha estat creat per l'equip editorial amb l'assistència d'eines d'IA.

Comentaris