El Govern cataloga per primer cop Es Mercadal i Ferreries com a zones d’alt risc d’inundació fluvial
La Direcció General de Recursos Hídrics, dependent de la Conselleria del Mar i el Cicle de l’Aigua, ha fet un pas significatiu en la prevenció de catàstrofes a Menorca. Per primera vegada, l'Avaluació Preliminar del Risc d’Inundació (EPRI) inclou els nuclis urbans d'Es Mercadal i Ferreries com a àrees amb risc potencial significatiu de desbordament fluvial. Aquesta actualització, que es troba actualment en fase d'exposició pública, respon a la nova realitat climàtica i a la recurrència d'episodis greus registrats en la darrera dècada.
Un canvi de paradigma en la planificació
Fins ara, la cartografia oficial de riscos —aprovada inicialment el 2014 i revisada el 2020— no considerava cap punt de Menorca com a zona de risc fluvial de caràcter "significatiu". Tanmateix, les dades recollides entre el 2018 i el 2025 han obligat l'administració a rectificar. L'anàlisi tècnica s'ha basat en dos pilars:
- Criteris històrics: La intensitat dels darrers aiguats, especialment els de 2021, 2024 i 2025.
- Impacte econòmic: L’estudi de les indemnitzacions del Consorci de Compensació d’Assegurances entre 1996 i 2023, que confirma una concentració de danys en aquests municipis.
Es Mercadal: La ferida de la riada de 2024
El focus principal de preocupació se centra en el torrent de l’Arpa. Malgrat la seva curta extensió (1,83 km), el seu pas pel centre de la població el converteix en una amenaça directa per a l'economia i la seguretat ciutadana.
- El precedent crític: L'agost de 2024, una descàrrega de més de 200 litres per metre quadrat va desbordar el llit del torrent, aïllant el municipi i obligant a l'evacuació de veïns al poliesportiu.
- Recurrència: Només en els últims cinc anys, el municipi ha patit set episodis d'inundació vinculats a aquest torrent.
Ferreries: Deu avisos en un lustre
Pel que fa a Ferreries, el torrent de Son Granot ha estat identificat com el principal factor de perill. Amb una longitud de poc més de dos quilòmetres, la seva capacitat de desbordament ha quedat palesa repetidament:
- Episodis recents: Des de 2020 s’han comptabilitzat deu inundacions. Destaca la torrentada de setembre de 2021, on caigueren 120 l/m² en només noranta minuts, provocant danys estructurals en ponts i inundant habitatges i vehicles.
L’ombra del canvi climàtic
La normativa vigent (Reial Decret 903/2019) obliga els organismes de conca a actualitzar aquests mapes cada sis anys. En aquest tercer cicle, la Comissió Europea ha instat les administracions a ser més estrictes en la valoració dels impactes del canvi climàtic.
"La previsió d'un augment de la intensitat de les tempestes en zones urbanes fa imprescindible que els mapes de risc reflecteixin la vulnerabilitat real dels territoris per poder aplicar mesures de mitigació efectives."
A més de les novetats a Menorca, el nou document també proposa la incorporació d'una nova àrea de risc fluvial a Santa Eulària des Riu (Eivissa), mentre manté totes les zones de perillositat ja existents a Mallorca.