Un veí d’es Mercadal demana reobrir l’Aljub per a l'ús públic davant les restriccions sanitàries que el mantenen tancat fa anys
La situació de l’històric Aljub d’es Mercadal torna a ser motiu de debat ciutadà. Un veí de la localitat ha fet arribar a la redacció de MercadalEs.info una queixa formal en què demana que es recuperi l'ús social i de consum d'aquesta infraestructura. L'aljub, que compta amb la protecció de Bé d’Interès Cultural (BIC), fa ja uns anys que roman tancat per al consum humà, una mesura que aquest veí considera excessiva tenint en compte el servei que ha prestat històricament al poble.
“Hem begut aigua d’allà tota sa vida i no ens hem mort” Reclamant de la reobertura de l'Aljub
Així ho afirma el resident en el seu escrit, defensant que l'aigua de l'aljub ha estat un recurs bàsic per a moltes generacions de mercadalencs. Segons el seu criteri, el valor monumental de la peça hauria d'anar lligat al seu ús pràctic, lamentant que les traves administratives mantinguin inactiu un símbol del patrimoni local.
L'Ajuntament apunta a la rigidesa de Sanitat
Arran d'aquesta petició, aquest mitjà s'ha posat en contacte amb l'Ajuntament d'es Mercadal per aclarir els motius que impedeixen la reobertura. Des del consistori expliquen que el tancament, que es va produir ja fa uns anys, respon a unes exigències de Sanitat que són molt difícils de complir per a una estructura d'aquestes característiques.
L'administració sanitària imposa un control exhaustiu per permetre el consum d'aigua de boca. Concretament, l'Ajuntament hauria de realitzar anàlisis de potabilitat cada 15 dies de forma fixa. A més, el protocol exigeix una anàlisi extra cada vegada que plou, per garantir que no s'hagin produït filtracions de cap tipus al dipòsit. Aquestes condicions, sumades al cost que suposarien, fan que actualment el govern municipal ho vegi com una opció inviable.
Reformes estructurals necessàries
A més de la part burocràtica i de control, hi ha un impediment físic. L'estructura de l'aljub necessita una sèrie de millores i reformes per adaptar-se a les normatives de seguretat i higiene del segle XXI. Sense una inversió important per assegurar la integritat del dipòsit i la qualitat del filtratge, l'obertura de l'aixeta no compta amb el vistiplau dels tècnics.
De moment, i malgrat el desig expressat per aquest veí de recuperar una tradició que considera segura per l'experiència viscuda, l'Aljub continuarà sent només un element contemplatiu del centre del poble fins que es puguin conjugar les millores estructurals amb el rígid calendari d'analítiques que marca la llei.
