Entre tambors i trolley el veritable inici de temporada

La Setmana Santa torna a ocupar els carrers amb la seva escenografia habitual: confraries, passos, tambors i silenci. A Maó i Ciutadella, com a altres punts de l’illa, les processons recuperen protagonisme i reforcen una tradició que es manté viva malgrat el pas del temps. Però, en paral·lel, també es reactiva un altre moviment, menys solemne però igualment previsible: el de l’inici de la temporada turística.

A Menorca, aquest arrencada és, un any més, progressiva i continguda. Les dades apunten que només una part reduïda de la planta hotelera ha obert durant aquestes dates, amb xifres que ronden el 20%, lluny d’altres territoris de l’arxipèlag on l’activitat ja és molt més intensa. Factors com el calendari primerenc o la connectivitat limitada continuen condicionant aquest inici.

Tot i això, els senyals són clars. Alguns establiments tornen a aixecar persianes, les primeres terrasses reapareixen i a primera línia de mar es comencen a veure moviments que anticipen el que vindrà. No és encara una temporada en plenitud, però sí un assaig general.

La imatge, vista amb certa distància, manté un punt d’ironia inevitable. Mentre els tambors marquen el pas de les processons i les figures avancen amb solemnitat, no és estrany sentir, a pocs carrers de distància, el so inconfusible de les rodes de maleta sobre el paviment. Entre encens i trolley, el contrast no desentona: simplement evidencia fins a quin punt ambdós calendaris —el religiós i el turístic— han après a coincidir.

Enguany, però, l’inici no ha estat exempt d’incerteses. Episodis de mal temps han provocat cancel·lacions i han refredat unes previsions que, en altres circumstàncies, haurien estat més optimistes. Aquesta fragilitat posa de manifest fins a quin punt l’activitat turística a l’illa continua depenent de factors externs, més enllà de la pròpia planificació del sector.

Alhora, el context de fons tampoc és menor. Menorca ha registrat recentment una davallada significativa del turisme en mesos d’hivern en comparació amb altres illes, fet que s’atribueix, en part, a la menor connectivitat. Paral·lelament, han anat guanyant visibilitat veus crítiques amb determinades activitats vinculades al turisme, com la proliferació de projectes de motos aquàtiques, que han generat rebuig social per l’impacte sobre el litoral.

Són elements que, sense alterar el ritme immediat d’aquests dies, contribueixen a mantenir obert un debat recurrent. El pes del turisme en l’economia local, la seva estacionalitat —cada cop més diluïda— i la pressió sobre el territori continuen sent qüestions presents, encara que sovint quedin en un segon pla en moments d’activació com l’actual.

Mentrestant, el cicle es reactiva. Les processons avancen, els establiments obren i les primeres maletes arriben. Tot plegat amb una naturalitat que fa pensar en una coreografia assumida, repetida any rere any.

Entre tambors i trolley, Menorca entra de nou en temporada. I, com també és habitual, el debat torna a quedar obert.