Menorca es referma en la seva identitat davant la pressió acadèmica i l’ofensiva contra la parla pròpia
L'informe de la UIB que titlla d'«inacceptable» l'ús oficial del terme «menorquí» ha incendiat les xarxes socials, on la ciutadania denuncia una persecució a la identitat de l'illa. Entre el rebuig a les imposicions d'entitats radicals i la defensa aferrissada del dret a «xerrar», Menorca s'aixeca contra un extremisme polític que busca uniformar la realitat insular sota paràmetres forans.
El conflicte ha esclatat arran d’un informe de la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears (UIB), que reprèn durament el Consell Insular per emprar el terme «menorquí» en les bases d'unes ajudes públiques. La universitat considera que aquesta denominació causa «ambigüitats» i respon a un «ús diferencialista» contrari a la Llei de Normalització. Aquest document, fins ara desconegut, ha estat tret a la llum per l’associació Fem-ho en Català, que l'ha utilitzat com a eina jurídica per presentar un recurs extraordinari i exigir que s'esborri qualsevol rastre del glotònim menorquí dels textos institucionals.
Tanmateix, la fredor dels despatxos universitaris ha xocat frontalment amb un mur d'indignació popular. A les xarxes socials, el debat ha bullit amb centenars de comentaris que reflecteixen un profund sentiment de greuge. Molts menorquins expressen el seu cansament davant el que consideren una «dictadura lingüística» i una «imposició catalanista» que ignora la realitat del carrer. Existeix una percepció generalitzada que el radicalisme polític viscut a Catalunya durant les darreres dècades ha intoxicat la convivència, provocant que molts ciutadans rebutgin l'etiqueta de «català» no per motius filològics, sinó per no voler-se veure encasellats en polítiques extremistes que no els representen.
La realitat és que Menorca té prou branca i força històrica per defensar la seva singularitat sense necessitar el permís de ningú. El paral·lelisme és irrefutable per a qualsevol menorquí: podem entendre l'arrel comuna de la llengua, però sabem que a ca nostra la gent «xerra» i no «parla». Aquesta riquesa diferencial no és un error científic, sinó l'essència viva d'un poble que es nega a ser diluït.
L'intent de fiscalitzar fins i tot els trets més genuïns ha despertat una consciència de resistència. Menorca no vol ser el laboratori ideològic de ningú i, davant la pressió de grups que busquen la confrontació, l'illa respon amb orgull: reivindicar el menorquí no és anar contra ningú, és anar a favor de la veritat pròpia i de la llibertat de decidir com anomenam la nostra veu.
Cal recordar que l'associació Fem-ho en Català —constituïda el setembre de 2024 per exmembres de la Plataforma per la Llengua— ha iniciat una croada jurídica per esborrar el terme "menorquí" de qualsevol àmbit oficial. Aquesta ofensiva no és només terminològica, sinó una invasió de la intimitat de l'illa que arriba al punt d'exigir l'eliminació de l'article salat de les xarxes oficials, titllant-lo de "pràctica inadequada".
Aquesta pressió, sumada a l'activisme de grups com Arran a Maó, ha provocat un despertar de ràbia ciutadana. Els menorquins estan farts de ser jutjats per acadèmics que ignoren que la llengua és un ens viu i sobirà. La resposta a les xarxes és la d'un poble que es nega a ser el laboratori del nacionalisme forà: noltros xerram com volem perquè la nostra identitat no es negocia en cap despatx ni sota cap sigla política.
