En Punky mos ha tancat sa boca (i noltros ens n'alegram!)
Fa uns dies, des d'aquesta redacció, ploràvem sa mort d'un mite. Carregàvem contra sa fredor de ses multinacionals i lamentàvem que sa "timidesa" hagués matat es tucà —que no pingüí!— més famós de sa nostra infància. Idò bé, avui dimecres 1 d'abril, ens hem d'empassar s'orgull. En Punky torna.
Sa "conspiració" d'en Marc Pujol
Tot lo que semblava un crit desesperat d'un fan romàntic a través des compte @punky.vuelve, ha resultat ser una coreografia perfecta. En Marc Pujol no era un boig davant ses oficines de La Menorquina; era s'actor principal d'un retrobament que s'estava cuinant a foc lent.
Ara entenem aquells detalls que mos van passar per alt i que feien olor de socarrat:
- Es logotip misteriós: En Marc emprava en es seus vídeos un logotip actualitzat de sa marca que és pràcticament impossible de trobar lliurement per internet. Una pista clara que tot estava ben orquestrat des de dins.
- Sa cartelleria subliminal: En Punky ja treia es bec de manera discreta en es nous catàlegs mentre sa marca mos deia oficialment que "mos feia vergonya demanar-lo".
Una rectificació necessària
Dèiem que La Menorquina havia perdut s'essència i que es grup Farggi estava desfent sa memòria col·lectiva. Avui hem de dir que, si més no per un dia, han sabut escoltar. S'escenificació d'avui a ses instal·lacions de sa marca, amb en Marc entrant per sa porta gran i trobant-se tot es muntatge des personatge, mos demostra que sa nostàlgia és un motor més fort que sa timidesa.
“A vegades, per valorar lo que tenim, mos han de fer creure que ho hem perdut.”
Conclusió: Perdó i gràcies
Demanam disculpes per haver donat per mort algú que només estava agafant impuls (i per haver-lo confós amb un pingüí, que es bec d'en Punky no enganya!). Ens vam precipitar en sa crítica institucional? Potser sí. Però també és cert que sa reacció de sa gent —i sa nostra pròpia ràbia— ha estat es combustible perquè aquest retorn sigui un èxit total.
Ens veiem a ses terrasses aquest estiu demanant un Punky sense cap casta de vergonya. Bentornat, tucà!
