La Menorquina retira el mític gelat Punky i reobre la ferida per la pèrdua del patrimoni illenc
La marca anuncia per sorpresa el final d'un dels seus productes més icònics al·legant la "vergonya" dels adults a l'hora de demanar-lo en públic. La desaparició d'aquest pingüí, que ens acompanya des dels anys 80, posa de manifest la progressiva desconnexió d'una empresa que s'allunya cada vegada més de les seves arrels.
"Ens acomiadem de Punky. Deixa el nostre catàleg." Amb aquestes paraules, La Menorquina ha anunciat a través del seu perfil d'Instagram el final d'una era. El comunicat de la marca justifica la retirada d'aquest emblemàtic gelat argumentant que les noves generacions busquen altres coses i que, tot i que els adults el recorden amb estima, "us fa massa vergonya demanar-lo en públic". Segons l'empresa, "la timidesa ha guanyat a les vendes".
Punky, el gelat de vainilla sense gluten amb forma de pingüí, ha estat una de les figures farcides més conegudes de la marca des dels anys 80. Durant dècades, ha aconseguit que els més petits gaudissin d'un postre que era, alhora, una joguina, compartint cartell amb amics tan mítics com el lleó, l'elefant o la vaca.
“La timidesa ha guanyat a les vendes” Comunicat oficial
Davant l'enrenou causat per la publicació, des d'aquesta redacció ens hem intentat posar en contacte amb l'encarregat de comunicació de La Menorquina per aprofundir en els motius d'aquesta decisió. La intenció era donar veu a l'empresa, però l'única resposta que hem rebut ha estat un escarit "Estic reunit". Aquest silenci institucional ens ha deixat la clara sensació que no ens han volgut escoltar, evitant donar explicacions més enllà del text publicat a les xarxes.
Aquest hermetisme ens recorda una realitat incòmoda: fa molts d'anys que La Menorquina va deixar de ser "nostra". Concretament des que la família Sintes va vendre l'empresa a finals dels anys 60 a la multinacional Beatrice Foods. És cert que, quan en Punky es va crear, la gestió de la companyia ja no era a Menorca; tot i així, el fet que l'empresa nasqués a Alaior i que tantes generacions de joves hagin viscut l'època daurada d'aquest gelat, fa que ens el sentim inevitablement nostre.
Tanmateix, a partir de la primera dècada dels 2000, la marca va anar perdent la seva essència, allunyant-se progressivament de l'illa. Ens és inevitable establir un paral·lelisme i pensar en el que està passant a Mallorca amb marques històriques com Agama o Laccao, on el sentiment de pertinença xoca frontalment amb les fredes decisions de grans grups empresarials aliens a les nostres illes.
Tal vegada ha estat culpa d'una mala gestió o d'una ambició desmesurada? No ho sabrem mai del cert. El que és segur és que no podem culpar només l'empresa que en té la propietat ara. La responsabilitat real és de qui la va vendre en el seu moment, sabent que una marca tan arrelada al territori quedaria totalment exposada en passar a mans foranes. Al final, només ens queda veure amb impotència com el grup Farggi va desfent, decisió a decisió, la memòria col·lectiva i el llegat d'allò que un dia va ser l'autèntica La Menorquina. Avui plorem el Punky, però en realitat plorem un tros més de la nostra identitat que se'n va.
