Quan la calma també és una manera de viure
Ara que s’atraquen ses festes de Nadal, amb llums enceses, trobades familiars, dinars, sopars i una activitat social que s’intensifica, no tothom ho viu amb la mateixa il·lusió. En un context on sembla que celebrar és gairebé una obligació, hi ha persones que prefereixen viure aquests dies des de la discreció, cercant silenci, rutina i calma. No és desinterès ni manca d’esperit comunitari, sinó una manera diferent —i sovint poc visible— d’afrontar unes dates carregades de simbolisme.
A As Mercadal, com a la resta de Menorca, Nadal ocupa un lloc central dins el calendari emocional i social. Són dies associats a família, retrobaments i tradicions que es repeteixen any rere any. Tot i açò, no tothom se sent còmode amb aquest ritme intens, amb es compromisos encadenats o amb s’expectativa de viure unes festes “com toca”. Hi ha veïns que viuen Nadal amb distància, no per rebuig, sinó perquè no connecten amb sa seva intensitat.
Aquest mateix patró es repeteix, en menor o major mesura, amb ses festes populars al llarg de l’any, com Sant Martí, tan arrelada a As Mercadal. En tots aquests casos, hi ha un col·lectiu silenciós que opta per quedar-se al marge: persones introvertides, amb una sensibilitat especial as renou, o simplement amb una necessitat clara de tranquil·litat. Per a elles, els dies festius són una oportunitat per baixar es ritme, passejar quan els carrers són més buits o mantenir una rutina pròpia.
Des d’una perspectiva emocional, no participar activament de Nadal o de ses festes no és sinònim de problema ni de fredor emocional. Es especialistes en benestar insisteixen que respectar es propi caràcter i es propis límits és clau per mantenir una bona salut mental. Forçar sa presència en espais que generen incomoditat pot convertir unes dates pensades per celebrar en una font d’estrès.
En pobles petits, però, aquesta manera de viure les festes no sempre és fàcil d’explicar. Nadal, especialment, porta una càrrega simbòlica forta, i no compartir-la pot generar incomprensió o sa sensació de no encaixar del tot. Aquí és on entra en joc sa capacitat col·lectiva d’acceptar que no tothom viu aquestes dates de sa mateixa manera.
Nadal continuarà sent, per a molts, un temps de trobada i celebració. Alhora, reconèixer que hi ha qui el viu des de sa calma i es recolliment també és una forma de convivència. Perquè viure en comunitat no vol dir fer-ho tot igual, sinó respectar ses diferents maneres de ser i d’estar.
