Rudymentari torna amb Mala herba sempre creix i un crit contra l’especulació a Menorca
Després d’uns anys de pausa, l’artista menorquí presenta un nou disc que combina reggae d’arrel jamaicana, identitat pagesa i crítica social. En aquesta entrevista reflexiona sobre la turistificació de l’illa, la crisi de l’habitatge i la necessitat de construir esperança col·lectiva.
Després de l’èxit del seu primer disc Contracorrent (2020) i l’impacte de treballs posteriors marcats per fenòmens com la Rissaga, l’artista ha pres un temps de pausa per reformular el seu projecte i cuidar-se. Ara, el retorn es materialitza en una proposta arrelada a la cultura pagesa, que fusiona la tradició jamaicana amb una forta càrrega crítica envers la turistificació desmesurada de Menorca.
Lluny de l’individualisme i de les inèrcies de la indústria, el projecte fa una crida a la resistència de les “males herbes” i es prepara per a una nova gira de presentació del disc Mala herba sempre creix.
Per als lectors que encara no t'han situat des de sa teva etapa amb es grup Som o des d'aquell primer disc Contracorrent (2020): qui és en Rudymentari i què entens per música com a eina política i cultural?
En Rudymentari és una persona criada al camp, amb una educació enmig de vaques, bens i bestiar, valors i cultura pagesa. De s’estima a la terra, d’autosuficiència, compartir i intercanviar... per açò vaig triar aquest nom. Rudymentari és un projecte de poble, humil i amb uns valors molts clars.
No entenc sa música com un entreteniment buit, sinó al contrari, més ple que mai. No entenc sa música sense identitat, des de una mirada interna com són ses notres arrels i cultura. Sa música ens connecta i inspira i, amb ella ens reivindiquem i emocionem.
“Des turisme en vivim diuen, fins que et mata o et fa fora de ca teua.” Músic menorquí
Després d'un temps de silenci discogràfic i sa pausa als escenaris, tornes amb Mala herba sempre creix. Per què aquesta metàfora?
Després d'aquesta pausa, hem fet un canvi d'aires i, si venim a ‘contracorrent’ i amb sa ‘rissaga’, ara volia anar cap a sa terra. I si, realment si, sentia sa necessitat de reformular aspectes del projecte, cuidar-nos i tornar amb més força per tal de seguir endavant i poder rebrotar jajajaj.
Defineixes “Ho tornarem a fer” com es nucli conceptual de l’àlbum. Quin és es missatge?
Pensant que davant es temps convulsos que vivim i ses adversitats actuals, encara hi queda esperança, persones que s’aferren a persistir, llavors enterrades que es dia manco esperat rebrotaran.
Ses males no es domestiquen. Ho tornarem a fer pretén ser una consigna oberta, on hi càpiga tot i tothom que sigui mala herba.
“Qui és ric torna més ric i qui és pobre torna més pobre.” Músic menorquí
A temes com “Ca la rata” assenyales sa turistificació i s'especulació. Com veus sa situació de l'habitatge a Menorca?
És una pena, però òbviament que si. Cada vegada més llocs que es converteixen en hotels rurals, més cases en hotels boutique, més pisos turístics i lloguers de temporada... tot per es turisme manco per qui viu a s’illa.
Des turisme en vivim diuen, fins que et mata o et fa fora de ca teua.
“S'esperança mai pot ser concebuda com individualista, o és col·lectiva o no existeix.” Músic menorquí
Tot i sa càrrega de denúncia, hi ha espai per sa llum amb cançons com “Kabrit”, que celebra s'amistat?
Uf, i tant que si! Amistats, exemples, referents... al final són qui ens dona força per seguir en el camí.
Entendre, empatitzar, suport mutu: d'açò hauria de tractar.
Amb aquest retorn el 2026, com encarau sa tornada als escenaris?
En tenim moltes ganes! Farem concerts de presentació i després altres que encara no podem anunciar. Primer Mallorca, després Girona i finalment Menorca.
Si haguessis de descriure el disc amb una sola paraula?
Ràbia. Perquè és el que em fa sentir sa situació que viu s'illa: una illa posada a la venda al millor postor sense importar-ne ses conseqüències.
